Joc de Cartes Catalanes Veure sencer

Joc de Cartes Catalanes

Joc de cartes populars, en 4 colls, amb personatges basats en la història medieval de Catalunya.

Més detalls

1003

Disponibilitat: Joc didàctic

108 Unitats en estoc

7,50 €

8 altres productes de la mateixa categoria:

Focs, falçs, bolets i porrons. 48 cartes de joc, 2 comodins i 5 cartes explicatives. Marca registrada. Hi ha cartes amb explicacions dels personatges i els grafismes dels 4 colls ( reis, almogàvers...etc) 
As de bolets
El Bolet:
Els catalans són, després dels russos el poble amb un caràcter micòfil més accentuat . La figura del caçador de bolets ( recentment potenciada pel programa de TV3 ) ha estat un clixé etern del català o catalana del món rural en époques de tardor. Molts plats de la nostra gastronomia estan acompanyats de bolets i d'altres estan especialment dedicats al bolet com a principal protagonista. L'ou de reig, el rossinyol, el rovelló, el siureny... són bolets molt preuats per al paladar dels catalans
As de falç
La Falç :
L'eina de treball més usada per la nostra pagesia i que dóna entitat a l'himne Nacional de Catalunya: Els Segadors. Sens dubte, la Falç, és un dels símbols més caaracterístics del nostre país i dels episodis més trascendents de la seva història. Hem donat l'As del coll de falçs a la Dansa de la Mort de Verges, com a element folclòric únic i representatiu del nostre poble. En ella utiltzen un parent proper, més modern, de la falç: La Dalla.
As de focs
Els Focs:
La Revetlla de Sant Joan, la Flama del Canigó, El Drac de Sant Jordi,la Patum, els correfocs, els diables, els antics fogatges...Moltes de les nostres tradicions tenen en el foc una forta fonamentació. Les nits de Sant Joan sempre s'han relacionat amb tradicions ambientades entorn del foc. Tant és així que sovint se l'anomena la Nit del Foc. És creença comuna que les flames allunyen i espanten els éssers imaginaris que només campen durant aquesta nit o que si també vaguen durant la resta de l'any, en aquest dia ho fan més intensament i en més nombre. 
As de porrons
El Porró :
Element central i imprescindible de la bona taula catalana. Al costat d'un bon pa amb tomàquet i un assortiment d'embotits no hi pot faltar un bon porró de vi. Potser la barretina seria un bon element identitàri del nostre país però ens ha semblat que el porró, encara més, aplega trets gastronòmics, estil de viure i una actitud social...Fins i tot, saber beure bé amb aquest estri es pot considerar com un fet d'identificació nacional.

El rei Guifré I el Pelós ( 840-897 ), comte de Barcelona, Cerdanya, Urgell, Conflent, Besalú, Girona i Manresa fundador de la dinastia nacional catalana i a qui se li atribueix, llegendàriament, l'autoria de les quatre barres de l'escut català, tot i que , realment, la nostra bandera neix d'un segell del Comte Ramon Berenguer IV (segle XII)
El rei Jaume I, el Conqueridor (1208 -1276), rei d'Aragó, de Mallorca i de València, Comte de Barcelona i d'Urgell, i senyor de Montpeller (1213-1276). Fill i successor de Pere I el Catòlic al tron de la corona d'Aragó. Pare de Pere el Gran i Jaume II de Mallorca. Instruit com a rei als 6 anys pels cavallers templers, va regnar durant 63 anys.
Otger Cataló , personatge llegendari a qui s’atribueix la fundació de Catalunya. Alletat per una ovella i guarit de les seves ferides per un llebrer va foragitar els sarraïns amb l’ajut dels Nou Barons de La Fama:, els cavallers d’Alemany, Anglesola, Cervelló, Cervera, Erill, Mataplana, Montcada, Pinós i Ribelles.
El rei Martí l'Humà, dit també l'Eclesiàstic (1356-1410), comte de Barcelona i Rei d'Aragó, València, Mallorca, Sardenya (1396-1410), Sicília (1409-1410) i comte d'Empúries (1402) i (1407-1410), en morir començà l'interregne que es tancaria amb el Compromís de Casp de 1412. És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona.

Ramon Muntaner (1265-1336) és l'autor d'una Crònica històrica que relata els fets esdevinguts entre el 1208 i el 1328. El 1303 va acompanyar Roger de Flor com a mestre racional en la Gran Companyia Catalana fins a l'any 1307 on tenia cura de la comptabilitat i d'administrar el patrimoni del rei.
Roger de Flor (1266-1307) fou un cap dels almogàvers. Era fill de Ricard de Flor, alemany d'origen i falconer de l'emperador Federic II. Es convertí en cavaller de l'Ordre del Temple i participà a la darrera Croada. Mor assassinat, durant un banquet, amb els seus 130 cabdills, per ordre de l'Emperador de Bizanci.
Berenguer de Montpeller d'Entença va succeir a Roger de Flor com a cap dels almogàvers i va ser qui capitanejà la cruel i coneguda "Venjança Catalana" contra els assassins del seu cap Roger de Flor. Va morir de manera accidental en mans del homes del seu company Bernat de Rocafort.
Bernat de Rocafort (+1309) va succeir a Berenguer d'Entença amb qui, sempre, va rivalitzar el lideratge dels almogàvers. Va ser un cap extremadament violent i sanguinari i això va provocar la rebelió dels seus propis homes, que el van lliurar a Robert I rei de Nàpols.

  • Alt 9,5 cm
  • Ample 6,5 cm
  • Edició núm.

Cap comentari de client fins ara.

Our Video Youtube